Oh, els bons dies

Oh, els bons dies, l’obra que ara presentem en versió de Vicenç Altaió i Patrick Gifreu, és considerada com una de les obres teatrals més representatives del teatre de l’absurd. Monòleg límit, junt amb Tot esperant Godot (1952) i Final de partida (1957) i algunes obres de Ionesco, extrema fins a la crueltat les situacions paradigmàtiques de l’existencialisme, la immensa buidor dels dies en els quals mai no passa res, la por al silenci omnipresent.